Estimat Pagesot:

El meu viatge lúdic i laboral a les illes Canàries està sent tot un éxit.

Gran Canaria no deixa de sorprendre’m amb els seus paisatges i la seva arquitectura. Vagi on vagi trobo bellesa, mar i gent amable.

El divendres vaig tenir el meu primer client local, un iaiete molt tendre que em va tenir una hora i mitja llepant-li el membre. Em va agradar molt quan es va posar a sobre meu i em va dir en el seu accent particular: -“Cóhela i acarísiate”, va ser un moment molt especial.

Crec que el dia que em pugui permetre contractar un escort li demanaré que em parli amb aquest accent. Tots tenim les nostres debilitats i fantasies, i així com tu em demanes que et digui marranades mentre em penetres, jo estic descobrint que a part de follar a la catifa del menjador i fer trios, em fascina que em parlin amb accent canari.

El cap de setmana vaig endinsar-me a la part interior de l’illa, per la zona muntanyosa volcànica. Pujant carreteres pots anar a parar al peu d’un camí que porta al Roque Nublo, desde on vaig fer la foto que t’adjunto. Allà està ple de coves on en comptes d’haver-hi verges i sants, hi ha ninfes despullades mostrant la seva bellesa als turistes, per transmetre’ls-hi força i animar-los a arribar al cim.

La ninfa que vaig poder retractar es diu “Ninfa del Roque Nublo” i com pots observar està escolpida amb tant d’art que gairebé sembla humana. Diu la llegenda que va ser la emperatriu dels éssers màgics i la foscor.

He conegut molta gent, ja saps que sóc una dona força sociable, així que no et preocupis que no estic sola. La veritat és que relacionar-se i fer amistats aquí és tota una aventura i em sento molt orgullosa de mi mateixa per ser capaç de fer-ho, ja que no només sóc prostituta sinó que també sóc catalana, dues coses que costen d’acceptar avui en dia per una gran majoria de gent…

El dissabte ja marxo cap a Madrid, on estaré uns dies mirant d’oferir la meva calidesa, i el 30 de Novembre ja torno a tenir el meu campament base a Barcelona, així que prepara’t!

Un petó on vulguis i fins aviat,

Fosca.

P.D.: dedíca-me-la quan te la casquis mirant la foto, plis!:)