Fa poc vaig fer el meu primer trio. A l’experiència vaig descobrir moltíssimes coses, però allò que més m’agradaria destacar és la connexió amb l’escort que va viure amb mi aquesta aventura: la Mar Fontes.
Ens vam unir completament dins una espiral d’exploració, de ganes de fer gaudir al nostre client i de necessitat de descobrir-nos. Vam capbussar-nos dins un mar d’accions, sentiments i sensacions que no havia experimentat mai, i tot plegat va fer d’aquest conjunt de fets una història per emmarcar.
Us presento aquest relat com homenatge al nostre gran esdeveniment i amb intenció d’immortalitzar-lo. Si hagués d’escollir una paraula que el pogués resumir seria ESPECTACULAR, així tal com ho veieu, en majusculíssimes.
El nostre client va concertar la cita bastant ràpid, jo estava al meu apartament de Gràcia quan vaig rebre la trucada de la meva companya i amiga Mar amb la seva proposta. Genial! Vaig pensar, i a l’acabar d’enllestir allò que en aquell moment tenia entre mans, vaig sortir cames ajudeu-me cap al punt de trobada.
Ens vam retrobar amb alegria, ja sabíem que entre nosaltres hi havia molt bon feeling, però en realitat teníem certs dubtes de com seria la nostra posada en escena per no haver estat mai compartint un tipus de situació com la que s’anava a esdevenir.
Vam poder parlar de quatre cosetes nostres abans que arribés el client mentre ella acabava d’empolainar-se i es posava la roba interior d’una forma que a mi em va resultar curiosa. En aquell moment vaig descobrir que totes tenim les nostres particulars cerimònies de preparació abans d’una cita i potser també algunes manies, ja que va haver algun detall del seu procediment que no vaig acabar d’entendre. Però en el fons em va semblar preciós el seu ritual, i per això vaig preferir continuar observant-la sense fer cap pregunta.
Mentre ella es posava les mitges, no vaig poder evitar deixar-me portar per l’atracció que em van despertar les seves infinites cames, una de les parts del seu cos més brillants per les que vaig començar a desitjar perdre’m.
Havia tingut alguna experiència amb altres dones, però aquest cop jo sabia que la cosa passaria de ser un lleuger tastet a una immersió total en el món de la meva bisexualitat.
Tot i això, em sorprenien moltíssim les sensacions noves que la Mar anava creant en mí.
Ella anava d’un costat a un altre fent una mena de “desestriptease”, mirant de posar-se a punt per la cita i parlant mentre jo començava a excitar-me secretament mirant els seus pits arrodonits, quina preciositat!
El to de la seva pell i la delicadesa de la forma dels dits de les seves mans van començar a embriagar-me una mica també…bé, tot plegat va començar a embriagar-me més que una mica, ja que se’m va passar fins i tot pel cap proposar-li de començar nosaltres soles la cita sense esperar el client. Però vaig preferir continuar fascinant-me amb cada raconet del seu cos que, mica en mica, ella anava tapant amb peces de vestir refinades i insinuants a més no poder.
Vaig començar ja a imaginar com es trauria aquelles peces i em sentia molt afortunada perquè sabia que en qüestió de minuts, quan arribés el client, tindria permís per acariciar aquella pell i fer tot allò que se m’estava passant pel cap.
Les dues ja completament a punt, vam asseure’ns al sofà per esperar el client que venia amb una mica de retard. Van ser uns minuts que em van anar molt bé per acabar-me de relaxar, ubicar-me i preparar la meva disposició mental.
Hi ha moments d’aquesta feina que són realment molt especials, i l’espera de la persona que ens ha contractat és un d’ells. La nostra disposició i concentració s’aguditzen al màxim per mirar de crear un clima específic, doncs procurem que quan el nostre client arribi, res més que no sigui satisfer-lo ens ocupi el cap.
Alhora s’ha de deixar espai per el gaudir propi, ja que no som màquines i tot això no tindria sentit si nosaltres no gaudíssim també. Trobar l’equilibri entre una cosa i l’altra només és possible quan estàs atenta i et prepares per adaptar-te, escoltar i observar el teu company de joc.
Però aquest cop no tan sols tenia un company de joc, sinó dos, pel que vaig utilitzar alguns recursos extres per estar completament present.
Vaig pensar que ja que estava a territori aliè i la cita l’havia tancat la Mar, seguiria una mica els seus tempos i formes de desenvolupament, i va ser bona idea. En part no em va costar gens, doncs la Mar és una mica com la meva germaneta gran i ja tinc una certa tendència a seguir-li les passes.
Wernher, el nostre client, finalment va arribar i el vam convidar a seure en el sofà entre nosaltres.
Després de creuar quatre paraules banals que vam utilitzar com a pont entre la seva arribada i l’inici de l’acció, ell i la Mar van començar a besar-se. L’acció ja havia començat i jo no volia quedar-me quieta, aleshores vaig començar a acariciar les cames del Wernher fins arribar al seu sexe i comprovar que estava ja com una pedra.
Vam començar a enredar-nos alternant petons, tocaments i deseiximents de roba entre els tres mentre la Mar i jo miràvem d’arrossegar el Wernher cap a la dutxa, cosa que semblava difícil fins que jo vaig proposar que ens hi fiquéssim els tres alhora.
La idea els va agradar, ja que l’espai era bastant reduït i s’entreveia la possibilitat d’haver de fer alguna acrobàcia divertida o haver de romandre gairebé enganxats els tres, encara que haig de dir que de bones a primeres, la Mar em va mirar amb cara de sorpresa i dubte. Crec que vaig llegir-li els pensaments: “els tres aquí dins, Fosca?…estàs com un llum, però mola, vinga!”. I un cop a dins, mentre jo i el Wernher continuàvem menjant-nos els llavis, la Mar li va ensabonar meticulosament i amb afecte tot el cos, especialment la part que anava a utilitzar més.
Haig de confessar que va costar entrar dins la dutxa i va costar sortir, però quan ens vam trobar ja ajaguts al llit estàvem completament desinhibits, cosa que era d’agrair, ja que el Wernher havia donat mostres de ser bastant introvertit.
De la primera part del desenvolupament sexual al llit em van quedar gravades especialment una imatge i una situació: jo estirada amb el cap al costat del cap del Wernher veient des de la seva perspectiva a la Mar cavalcant-lo amb tota la seva sensualitat i vigoria.
Vaig fer una d’aquelles fotos que només es poden guardar a la retina al descobrir la bellesa que reben els homes tenint a sobre una dona en acció.
La situació que no oblidaré va succeir quan jo i la Mar, deixant-nos portar al màxim, ens vam trobar sense haver-ho planificat, fent-li al Wernher una excitant fel.lació a dues boques. Vam fer lliscar compassadament les nostres llengües pel seu membre mentre gemegàvem de plaer fins que vam fer esclatar la correguda.
El nostre company de jocs va poder controlar-se perquè tot culminés quan ell va voler, allargant l’experiència que estava vivint al màxim i traient-li tot el seu suc.
Em continua sorprenent com desenvolupem la nostra força de voluntat quan volem, controlant les nostres pulsions físiques fins a un nivell admirable.
A cada instant es van succeir les escenes més eròtiques que pugueu imaginar. Destaco també una en que la Mar i jo estàvem sumides en les nostres carícies i vaig veure la cara de fascinació del Wernher sent espectador de l’escena. Completament embadalit el nostre company observava dues dones totalment entregades als seus jocs, i és possible que si en aquell moment s’hagués acabat el món, no ens haguéssim adonat.
Jo sentia el plaer de la Mar al recórrer amb els meus dits la seva vulva humida, i quan els ficava dins la seva vagina ella es movia en un balanceig rítmics. Tancàvem els ulls i mostràvem una cara d’èxtasi pur mentre jo celebrava tenir aquesta habilitat per poder localitzar al vol el seu clítoris inflat.
La meva por a no saber com reaccionaria ella amb tot allò que li fes s’havia esvaït completament i ja em sentia lliure de fruir-la com si fos l’àpat més suculent que m’havien posat mai davant.
Ella també es deixava portar i m’estimulava les meves zones més sensibles, acompanyant el tacte amb la mirada de gateta entremaliada, quines imatge m’ha deixat, mare meva!
Els únics detalls negatius de l’experiència van ser primer que em va entrar semen als ulls, i us puc ben assegurar que això pot arribar a provocar un dolor similar al que es deu tenir si et tiren pólvora o et donen un cop de puny.
Aquí una innocent a qui li han explicat que aquest fluid sexual és hidratant i rejoveneix la pell, va pensar que si tenia aquestes propietats no podia ser dolent, al contrari, ben segur que havia d’anar bé per qualsevol cosa…ha! ha! ha! No va ser així, la vista no la millora, doncs gairebé em quedo cega!!
El segon punt negatiu: la ràbia al adonar-me de tot el temps perdut, tants anys en els que podria haver-ho passat d’allò més bé fent trios, quartets, orgies…etc. i fins aquell moment no havia vist la llum.
De sobte, no tan sols havia descobert el sexe en grup, sinó el sublim plaer de tocar una dona, deixar-me seduir per ella i imaginar les sensacions que li produiria el meu tacte en el seu sexe. Això era una de les coses que més m’agradaven, cosa que em fà molta pena no poder endevinar d’una forma tan precisa quan toco un home per no haver disposat jo mai d’una bonica cigala.
I així, amb tot aquest poti-poti d’emocions, vaig tornar cap a casa amb els ulls vermells, el cos esgotat i els meus interiors eufòrics com mai.
M’encantaria ara escoltar al Wernher relatant la història viscuda a algun dels seus amics, estic segura de que mai oblidarà aquella llarga hora amb dues tigresses entregades a ell.
Realment la situació va ser força explosiva, doncs la Mar és un huracà i jo un terratrèmol, i a més, les dues vivim la nostra feina amb una entrega especial perquè no només ens agrada la professionalitat sinó l’alegria de la vida i el sexe.
Som dues enamorades de veure els nostres clients marxar amb un gran somriure, flotant, més alts i més guapos (de veritat, no estic fatxendejant, surten així!) i crec que a vegades les dues coincidim en voler ser rigorosament autèntiques, cosa que penso que és de valorar dins el context en el que ens movem.
Aquí acabo aquest homenatge a la nostra fantàstica experiència i al meu primer trio i començo un camí amb una dona que no deixarà mai de sorprendre’m, gràcies Mar!