Tal com diu el refrany amb el que he batejat aquest post, sempre tornem a casa o al lloc que ens té el cor robat.

Jo estimo Barcelona, no puc viure sense perdre’m de tant en tant pels seus carrerons antics i endinsar-me en els seus rius de gent, i per tant, sempre hi torno per moltes voltes que em dongui la vida.

Fà poquet he acompanyat un client a Milà per alleugerir-li el seu viatge de negocis. Durant l’estada he visitat paratges preciosos que no oblidaré mai, he pogut contemplar obres i monuments històrics d’aquells que et deixen amb la boca oberta i he agafat una mica d’aire fresc per continuar el meu dia a dia.

Però en tornar, un pensament que altres cops m’ha rondat es feia més ferm dins meu: que no em treguin mai la meva Barcelona, sisplau!

I ara, tranquila a caseta, us comparteixo una de les fotos més boniques que vaig fer pujant un poblet dels voltants de Milà.

Fins aviat!

IMG_20151015_181036

Deja un comentario