Bon dia estimat, com estàs?

Jo aprofitant les meves últimes hores a Madrid fent un café a un bar amb vitrines cap a Montera, desde on puc veure casualment a les meves companyes. Són les dones del carrer; elles no s’anuncïen per internet com jo, però formen part d’aquest entreteixit que és la prostitució, com jo, així que les sento les meves companyes. Les miro i m’entren moltes ganes d’acostar-m’he a alguna d’elles i preguntar-li perquè no deixa el fred, el carrer i les mirades despectives dels que passegen i  passa a anunciar-se per internet . Són molt guapes algunes,  amb una bona sessió de fotos triumfarien més que jo i no haurien d’estar exposades a les desventatges que el carrer els hi porta.

prostitutas-metro-gran-via--644x362

No ho faig, no parlo amb cap d’elles, em sento massa arrogant o paternalista volent canviar el seu destí, i hauria d’invertir més temps del que tinc per parlar amb més d’una d’elles i fer la meva bona obra del dia. Potser el proper cop sí que m’hi llenço, potser estic tres mesos avans de tornar per la capital empenedint-me de no haber-ho fet.

Ara assaboreixo el café i penso en les coses que m’han passat aquesta setmana intensa a Madrid.

Una sessió de fotos picants amb un fotògraf descobert “per casualitat”, algunes experiències amb clients que m’han portat al límit, un documental impactant sobre la prostitució que m’ha fet avançar en les meves reflexions vers el meu conflictiu ofici, una actriu porno impresionant que em dona un morbo que no et pots imaginar, un amic que em porta a menjar bacallà al mític bar Labra i espanta la meva soledat, diàlegs sobre com convinar la meva professió amb la vida de parella i un descobriment de l’assistència sexual als discapacitats de boca d’una dona davant la qual em trec I per últim, un home basc que em trenca els esquemes amb les seves fantasies i un tipus que vol fer una peli sobre una escort i flipa amb la informació que li transmeto.

Ha estat intensa realment la meva estada, estimat. La meva llibertat al marxar de la rutina m’ha permés regenerar-me i replantejar-me tot allò que calia, i torno sent una altra, tal com succeeix quan evoluciones. el barret, Montse Neira.

Com sempre, no m’agrada endolcir massa tot allò que et narro, i t’haig de dir que ahïr un client em va deixar tirada. Això continua sense ser Pretty Woman, tingue-ho clar.

Ara penso en el meu proper viatge ja. Serà més lluny i una mica més arriscat, però ja vaig dibuixant la ruta al mapa i lligant alguns fils per oferir els meus serveis a Dublin, on podré perfeccionar per fi l’anglès que tanta falta em fa.

També tinc algun projecte entre mans. El meu cervell planificador ja pensa en el mes de Març, quan s’esdevé la fira del mòbil i el meu primer aniversari.

Sí, si, al Març fa un anyet que sóc lumi, i això s’ha de celebrar, i no de qualsevol manera…

Vaig a fer les maletes, em surt l’Ave en breu, fins la propera, Madrid!

Et deixo el link perquè vegis les meravelles del fotograf que em va retractar, el Gabriel Sergent. També pots donar-li un cop d’ull al blog de la Silvia Rubi, la brillant actriu porno que he conegut. I per si et queda una estoneta, no deixis de veure l’excelent documental sobre Grisélides Réal, una prostituta que va fer història.

Per últim t’adjunto el link de ForosX, per si vens algun cop per la capital, vas a parar al carrer Montera i tens nassos d’explicar a les meves companyes allò que jo no he pogut dir-lis, que tenen la possibilitat d’anunciar-se per internet i potser els hi fa la vida una mica més fàcil.

Un petó i fins aviat!

PD.: i les meves selfies…que no faltin!

IMG_20141128_214210IMG_20141128_214157

Fosca.

http://www.gabrielsergent.com/galleries/0/

http://silviarubi.com/blog/

http://youtu.be/uGTlc2gRYb8

http://www.forosx.com/escorts/in/madrid

Deja un comentario